La cara del moro

Diuen que era i no era, Càntara, la filla d'un rei moro que regnava Alacant que tenia molts pretendents. Un d'ells volia portar-li desde les Índies les més estranyes espècies i l'altre portar-li l'aigua a la ciutat d'Alacant. Ella es va enamorar d'un jove cristià i es veien a un passadís en secret. Quan el seu pare es va assabentar volia assassinar al jove però Càntara li va pregar que no ho fera. Aleshores el pare va fer un pacte amb ella: "Si a l'endema, la ciutat d'Alacant es desperta tota de blanc, et deixaré casarte amb ell." La princesa pensava que era impossible tornar a veure al seu estimat, ja que a la ciutat d'Alacant mai neva però va arribar el dia assenyalat, i la ciutat va despertar tota blanca per les flors de l'amtler. Càntara va córrer a dir-li-ho al seu pare, però ja era massa tard. Havien penjat de la torre més alta del castell al seu estimat. Aleshores la princesa, és va precipitar pel taús de la serra. El rei moro, en veure que havia perdut a la seua filla, es va encomanar a Al·là i li va pregar que el castigara a patir les inclemències del temps per sempre. Des d'aleshores, vigile la ciutat des del Benacantil, perque ningú oblide la importància de l'amor quan es vertader. Aquesta imatge l'hem retocada mitjançant Pizap.